Blaumut Houston
Algú s'inventa les paraules
Algú em va dir que al sostre no hi havia res
Amago l'aire dels pulmons dins un globus que s'escapa
I amb una corda es va aixecant tot el meu pes
Ja m'ha caigut una sabata
Sobrevolant finestres, núvols i pensaments
Potser l'alçada em torna sord o m'oblido d'escoltar-te
Potser la lògica l'escriguin altres lleis
Quan el camí es faci llarg
Recordaré la vista d'aquesta ciutat
Houston, no hi ha cap problema
Aquí tot va bé, va tot sempre bé
Houston, no hi ha cap estrella
Quan ningú la veu, quan ningú la veu
El mapa no diu com s'hi arriba
Però la curiositat viatja en missió espacial
Si l'aire es fa més fred aquí, potser trigo més d'un dia
Millor que avui ja no m'esperis a sopar
Potser és millor que no m'esperis…
Quan el camí es faci llarg
Recordaré la vista d'aquesta ciutat
Houston, no hi ha cap problema
Aquí tot va bé, va tot sempre bé
Houston, no hi ha cap estrella
Quan ningú la veu, quan ningú la veu…
I cada cop que camino vaig més lluny
Coordenades d'un espai/temps que hem perdut
Aquí les coses ja no cauen pel seu propi pes
Relatius com els dies que hem viscut
Teories que s'escriuen i es fan fum
Aquí les coses ja no pesen el seu propi pes
Houston, no hi ha cap problema
Aquí tot va bé, va tot sempre bé
Houston, no hi ha cap estrella
Quan ningú la veu, quan ningú la veu…