Vidres A La Sang La Nostra Estirp
La nostra estirp és de titans, i ho dic sense cap prejudici
Penseu sinó en la gent, que dia rera dia
Sofreix, estima i mor
Aquella trista i oblidada gent
Que cada tarda menja el mateix plat poc amanit de tendresa
Que es separa per dues cambres
Per enyorar els camins que se sap irremeiablement
Vençuda pel destí
I engendra en els infants, i creix en els infants
I és poderosa i dolça com un arbre
Com un gran arbre dens i vigorós
Que cada primavera treu florida
La nostra estirp, ben cert, és de titans