Raimon Al Meu Cervell Que Desconec
Al meu cervell que desconec
Vénen paraules conegudes
Vocals, consonants, guionets
I signes d'exclamació
Dos punts, moltes comes i accents
Que per dir el que sent per tu
Crec que no em serveixen de res
No em serveixen de res
Al meu cervell que desconec
Trobe imatges sense paraules
I tots aquells arbres fruiters
Que fa ja tants anys que no veig
Es posen a ballar contents;
Per sobre una mar d'aigua neta
Passegen frondosos i bells
Frondosos i bells
Al meu cervell que desconec
Arrossars de mel obren portes
A llunes plenes juganeres
Que entre tarongers i llimeres
I bresquilleres i ametllers
Van perseguint totes les ombres
Darrera els pins i els garrofers
Els pins i els garrofers
Al meu cervell que desconec
Un gran interrogant s'acosta
Vol abraçar totes les lletres
Que formen la paraula Amor
Les lletres canvien de lloc
I formen la paraula Roma
I riuen amb complicitat
Amb complicitat
Al meu cervell que desconec
Arriben els anys que hem viscut
Junts, carregats, curulls de vida
Plens de desig, fan senyals
Als que encara no ha arribat
Dient-los: veniu i mireu
Com estem nosaltres de bé
Nosaltres de bé
Al meu cervell que desconec
Els altres anys que no hem viscut
A poc a poc van apropant-se
S'ho miren una mica incrèduls
I no veuen com podran viure
Tan intensament com aquells
I creuen que ells són diferents
Que ells són diferents
Al meu cervell que desconec
Com un esclat, arriben flors
Portant els seus colors més nets
Gessamins, roses i anemones
Dàlies, clavells i camèlies
Geranis, roselles, baladres
I d'altres flors que dir no sé
Que dir no sé
Al meu cervell que desconec
Al meu cos tot, véns somrient
I em dius t'estime, al mateix
Moment que jo et dic t'estime
És un instant que ens fa més lliures
I en què tots els ocells del món
De sobte, es posen a volar
Es posen a volar