Raimon Quins Tan Segurs Consells Vas Encercant
¿Quins tan segurs consells vas encercant
Cor malastruc, enfastijat de viure
Amic de plor e desamic de riure?
¿Com soferràs los mals qui et són davant?
Acuita't, doncs, a la mort qui t'espera
E per tos mals te allongues los jorns:
Aitant és lluny ton delitós sojorns
Con vols fugir a la mort falaguera
Braços oberts és eixida a carrera
Plorant sos ulls per sobres de gran goig
Melodiós cantar de sa veu oig
Dient: "Amic, ix de casa estrangera
En delit prenc donar-te ma favor
Que per null temps home nat l'ha sentida
Car jo defuig a tot home que em crida
Prenent aquell qui fuig de ma rigor"
Ab ulls plorant e cara de terror
Cabells rompent ab grans udolaments
La Vida em vol donar heretaments
E d'aquells dons vol que sia senyor
Cridant ab veu horrible i dolorosa
Tal com la Mort crida al benauirat
(car si l'hom és a mals aparellat
La veu de Mort li és melodiosa)
Null hom conec o dona a mon semblant
Que, dolorit per Amor, faça plànyer;
Jo són aquell de qui es deu hom complànyer
Car, de mon cor, la sang se'n va llunyant
Llir entre cards, l'hora sent acostada
Que civilment és ma vida finida:
Puix que del tot ma esperança és fugida
Ma arma roman en aquest món damnada