Raimon Espill
Mestre Jaume Roig va nàixer
Probablement a València
A començament del segle
XV. Se sap amb certesa
Que va morir un dissabte
Quart dia del mes d'abril
L'any mil quatre-cents setanta-
Vuit, en aquesta ciutat
Va estudiar "Medecina
I Arts" a ciutat de Lleida
A l'Estudi General
I a la Sorbona, París
Fou cèlebre com a metge
Examinador de metges
I Conseller de València
I ha passat a la Història
Com autor de la novel·la
Que ell va titular Espill
Escrita en vers tota ella
L'Espill és obra important
D'evident misogínia
Més citada que llegida
Amb més de setze mil versos
Dels quals jo vos en diré
Noranta-set. Els que calen
Per contar-vos una història
Terrible i esgarrifosa
D'un restaurant de París
On servien carn humana
Segons l'autor, ben cuinada:
Mes, aquell any
Un cas estrany
En lo món nou
Jorn de Ninou
S'hi esdevenc
Jo tinguí el reng
Fiu convidar
Tots, a sopar
E rigolatge
Los de paratge
Qui junt havíem
Allí teniem
De tots potatges;
De carns salvatges;
Volateria;
Pastisseria
Molt preciosa
La pus famosa
De tot París
En un pastís
Capolat, trit
D'hom cap de dit
Hi fon trobat
Fon molt torbat
Qui el conegué;
Reconegué
Que hi trobaria:
Més, hi havia
Un cap d'orella
Carn de vedella
Créiem menjàssem
Ans que hi trobàssem
L'ungla i el dit
Tros mig partit
Tots lo miram
E arbitram
Carn d'hom cert era
La pastissera
Ab dos aidants
Filles ja grans
Era fornera
E tavernera;
Dels que hi venien
Allí bevien
Alguns mataven;
Carn capolaven
Feien pastells
E, dels budells
Feien salsisses
O llonganisses
Del món pus fines
Mare i fadrines
Quants ne tenien
Tants ne venien
E no hi bastaven;
Elles mataven
Alguns vedells:
Ab la carn d'ells
Tot ho cobrien
Assaborien
Ab fines salses
Les dones falses
En un clot tou
Fondo com pou
Descarnats ossos
Cames e tossos
Allí els metien;
E ja l'omplien
Les fembres braves
Cruels e praves
Infels, malvades
E escelerades
Abominables!
Cert, los diables
Com los mataven
Crec les aidaven
E lo dimoni
Faç testimoni
Que en mengí prou:
Mai carn ni brou
Perdius, gallines
Ni francolines
De tal sabor
Tendror, dolçor
Mai no sentí
Per lo matí
De totes tres
Feren quarters;
E llur posada
Fon derrocada
E l'aplanaren
Sal hi sembraren;
E tots los cossos
Tallats a trossos
(cent n'hi comptaren)
I els soterraren
En lloc sagrat