Raimon Lector De Poesia
Ja no hi ha núvols en pantalons
Ni l'abril és el mes més cruel
I si dorms no veuràs res de res
Sílvia no ha tingut mai records
I els amants sempre són diferents
Oblides que oblides cada dia
Cada dia oblides que oblides
No es veu el turista de crepuscles
De la pàtria ningú no es cansa
I els infants no travessen carrers
Amb voluntat de fugir de casa
Qui vol viure ara en els pronoms?
Oblides que oblides cada dia
Cada dia oblides que oblides
Si t'il·lumines d'immens no et veuen
Són mesquins alguns i algunes coses
Ara el món mostra menys pietat
Plou a ciutat, no plora el meu cor
Llibertat, on escriuré el teu nom?
Oblides que oblides cada dia
Cada dia oblides que oblides